Musubu i el barri: dos anys de veïnatge
Un balanç honest del que ha significat obrir un espai cultural en aquest barri, el que hem après i el que encara no sabem fer.
Quan vam obrir Musubu teníem moltes idees sobre el que seria. Espai de trobada, laboratori cultural, lloc d’encreuament entre disciplines. Tot això continua sent cert, però dos anys després la realitat té matisos que no havíem anticipat.
El barri ens ha ensenyat coses que no estaven en cap pla de negoci. La primera: que la confiança es guanya a poc a poc. Els primers mesos van venir principalment persones que ja ens coneixien d’abans, per altres vides professionals. El veí del carrer va trigar més a entrar. No perquè no li interessés, sinó perquè necessitava entendre què érem abans d’invertir el seu temps.
El que va funcionar no va ser la programació més ambiciosa ni la més reconeguda. El que va funcionar va ser el taller de ceràmica del dissabte al matí. Petit, regular, sense pretensions. La mateixa gent tornant setmana rere setmana. Coneixent-se. Formant alguna cosa que s’assembla a una comunitat, encara que ningú ho anomeni així.
Hem après que la cultura no ha de ser un esdeveniment. Pot ser una pràctica. Alguna cosa que es fa amb regularitat, sense necessitat que sigui extraordinari cada vegada.
El que encara no sabem fer bé: arribar a persones que mai han entrat en un espai cultural. Aquesta continua sent la nostra assignatura pendent.