Diari de muntatge: tres dies abans de la inauguració
Notes des de l'interior del procés de preparació d'una exposició. El que es veu, el que no es veu i el que canvia a l'últim moment.
Dia 1 — Dimarts
Arribem a les nou. La sala fa olor de pintura fresca. Les parets són blanques de nou, sense història visible. Hi ha alguna cosa estranya en aquest moment previ: l’espai és potència pura, sense haver decidit encara què vol ser.
Desmuntem les caixes amb una cura extrema. Cada peça té el seu protocol: guants, temperatura, llum controlada. En Ramón, l’artista, no ha dormit bé. Es nota en com mira cada obra: com si li hagués de dir alguna cosa que encara no ha dit.
Dia 2 — Dimecres
El problema amb la llum arriba al migdia. El llum del racó est projecta una ombra que talla el quadre gran exactament per la meitat. No és el que volíem. Passem tres hores provant angles. Al final la solució és ridículament simple: girar l’obra quinze graus.
En Ramón somriu. A vegades l’obra sap millor que tu on vol estar, diu.
Dia 3 — Dijous
El dia abans sempre és el més estrany. Tot està gairebé a punt i, tanmateix, res no està acabat. Canviem l’ordre de dues peces. N’afegim una que havíem descartat. Traiem el text de sala que havíem escrit amb tanta cura: de cop sembla massa.
A les vuit del vespre tanquem la sala. Demà això ja no ens pertanyerà només a nosaltres.