Fotografiar l’exposició: notes sobre documentació
Per què documentar bé una exposició és gairebé tan important com muntar-la, i el que es perd quan no ho fem.
Cada vegada que desmuntem una exposició ens quedem amb la mateixa sensació: alguna cosa se n’ha anat per sempre. Les obres tornen als seus autors o als seus col·leccionistes. L’espai es buida. El que queda són les fotografies.
I tanmateix la documentació és sempre l’últim a la llista de prioritats. Cal penjar, cal il·luminar, cal escriure els textos, cal atendre la inauguració. La documentació fotogràfica es fa de pressa, amb el que hi ha, de vegades al final quan la llum ja no és la correcta.
Aquest any vam decidir canviar això. Vam contractar una fotògrafa, la Marta, amb temps suficient i sense presses. Li vam demanar que no només fotografiés les obres sinó l’espai, les relacions entre peces, els detalls que normalment ningú registra.
El resultat va ser diferent. No només tècnicament millor: narrativament més ric. Les fotos expliquen alguna cosa sobre l’exposició que les obres soles no expliquen.
Ara pensem que la documentació s’hauria de considerar part de l’exposició mateixa. No com a registre posterior, sinó com a interpretació paral·lela.